Un treball de recerca se centra en estudiar la climatologia dels barris de Sants-Montjuïc
L'Arnau Sanz és un alumne de 2° de Batxillerat de l'INS Lluís Vives del barri de Sants-Badal. Durant aquest curs està realitzant el treball de recerca que ha volgut centrar-lo en l'estudi de la climatologia dels barris de Sants-Montjuïc. "Tinc la idea de fer uns mapes per veure quines són les diferents temperatures que trobem en el districte, i així saber quins són els punts més càlids i menys frescos en diverses situacions meteorològiques, és a dir, sota la influència d'un anticicló o d'una llevantada", descriu Sanz. A la vegada, alhora de treballar en l'estudi, l'estudiant santsenc també tindrà en compte el fenomen de l'illa de calor i com aquest afecta els nostres barris. Finalment, el treball vol concloure explicant com serà el clima de Barcelona en un futur, i sota quins riscos naturals estarem més exposats.
Per treballar aquesta temàtica, Sanz està realitzant entrevistes a diferents professionals de l'àmbit. És el cas del tècnic en canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, Toni Barrera. Sanz va preguntar-li pels factors que influeixen en el clima de Barcelona, i per les peculiaritats climàtiques que trobem al districte de Sants-Montjuïc:
Toni Barrera | En el clima de Barcelona el factor més important és el mar, ja que exerceix una funció termoreguladora, és a dir, fa que les temperatures màximes no siguin tan elevades com són a zones que estan més lluny de la costa, però per contra també fa que a les nits les mínimes siguin més elevades que a les zones més allunyades del mar. Això ho fa el mar perquè primer s'escalfa la superfície terrestre, i el mar en tenir una capacitat calorífica més gran que l'atmosfera, li costa més escalfar-se i aleshores hi ha un desequilibri. Quan hi ha el màxim de radiació al juny i juliol és quan les temperatures són més elevades a la superfície terrestre, en canvi, el mar té aquest màxim desplaçat un o dos mesos, entre agost i setembre. A la vegada, quan arriba la primavera a les zones de l'interior del país, el sòl s'escalfa aviat i això fa que allà les temperatures màximes comencin a pujar més, i en canvi com que el mar està més fred el que fa és refrescar l'ambient de les zones properes, i per això a Barcelona les màximes no són altes com en altres punts. Els rius també determinen molt el clima del pla de Barcelona, en especial als barris més propers al Besòs i al Llobregat, ja que en els rius no només circula l'aigua de la pluja. En ser zones deprimides, hi ha nits a l'interior que són molt estables i aleshores hi ha un gran refredament, i llavors aquest aire fred s'escola per aquestes valls, i això fa que les zones que estan properes als rius tinguin temperatures força més baixes que les zones semblants properes però més allunyades dels rius. Per exemple, a Barcelona a les zones com ara el Fòrum, a les nits d'hivern pot arribar a glaçar, i en canvi a Sants és molt més difícil.
La serralada de Collserola també és un factor molt important, ja que és evident que com més elevat ens situem d'aquesta més fred. També cal tenir en compte que tenir una muntanya representa una barrera, per exemple, moltes de les tempestes que es formen al Vallès o a l'interior, quan arriben a la muntanya, aquesta fa que les tempestes es desviïn cap al Besòs, cap al Llobregat o que quedin frenades. En l'àmbit de vents també funciona de manera semblant, és a dir, la serralada té la funció de barrera. Per exemple, quan hi ha situacions de mestral, Collserola fa que al centre de la ciutat, pràcticament, no hi hagi vent, i en canvi per les valls dels rius aquest vent es veu reforçat. Sants-Montjuïc és una zona que està a la costa, però no està a tocar de la línia costanera a causa de la muntanya de Montjuïc. Si no existís Montjuïc, la marinada arribaria d'una manera més clara. En tenir Montjuïc hi ha zones del districte, com Sants, Hostafrancs, la Bordeta o Font de la Guatlla, on la muntanya fa de pantalla. Les marinades acostumen a refrescar a l'estiu, llavors hi ha zones del districte, com el Poble-sec o la Marina, encarades als extrems de la muntanya on la marinada es veu reforçada, en canvi, a les altres zones la temperatura és més alta. També pot passar que si la marinada és forta, en haver de fer una mica de pujada per superar el turó de Montjuïc, aquesta torni escalfada cap a Sants. També quan hi ha situacions de tempestes, sobretot a la tardor, el fet que hi hagi la muntanya de Montjuïc, fa que es pugui disparar la convecció a prop del mar, cosa que pot portar a què plogui intensament a Sants-Montjuïc i en canvi no a l'Eixample. Altres vegades, en situacions de llevant, com que la muntanya ens altera el clima, fa que normalment el nostre districte no sigui el lloc de la ciutat on plou més. Sí que ho farà al centre de Barcelona i als barris propers a Collserola, ja que la serra fa que els vents remuntin i llavors allà pugui ploure amb més força.
Escolta la primera part de l'entrevista que l'Arnau Sanz li ha fet al físic Toni Barrera:
A què són degudes les illes de calor?
Si no tinguéssim asfalt, cases i existís un terreny més o menys natural, durant el dia arribaria la insolació i no passaria res, és a dir, s'escalfaria una mica la terra, però no gaire, i aleshores durant la nit el refredament seria més intensiu, ja que normalment el sòl s'escalfa i absorbeix la calor, i durant la nit l'aire càlid es dissipa i refresca: això passa en condicions naturals. En una ciutat hi ha molts elements que tenen una capacitat calorífica molt gran, i durant el dia es van escalfant i escalfant. Això fa que durant el dia les màximes a la ciutat no siguin més elevades que en entorns naturals propers, però a la nit es trenca la insolació, i tota la calor acumulada és alliberada. Elements com ara els totxos, asfalt, metalls són una gran superfície emissora de calor, una calor que el que fa és escalfar l'aire que hi ha sobre la ciutat i, per tant, fa que les mínimes no siguin tan baixes com en zones properes no urbanitzades. Això fa que al centre de la ciutat les temperatures puguin ser d'entre 1 a 8ºC més altes del que seria normal depèn de la situació meteorològica.
Quines peculiaritats trobem a l'illa de calor de Barcelona?
En ciutats on el terreny és molt pla com Madrid, París, Londres, ciutats de creixement radial, el punt més calent de l'illa de calor està situat en el centre de la ciutat. A Barcelona en tenir mar, les valls dels rius i una orografia complexa l'illa de calor no es troba al centre geogràfic de la ciutat sinó que es desplaça cap a l'Esquerra de l'Eixample, part del districte de Sants-Montjuïc i part de les Corts, aleshores, en funció de la força de la marinada o els vents de terra, aquesta zona es pot veure més allargassada o més concentrada.
Quines situacions atmosfèriques reforcen el fenomen de l'illa de calor? I Perquè a l'hivern i especialment a la nit trobem les majors diferències?
L'illa de calor sempre existeix, però per trobar els efectes més evidents cal esperar situacions anticiclòniques de calma, ja que si fa vent, l'aire es barreja i la temperatura tendeix a homogeneïtzar-se. En situacions de vent en calma les zones no urbanes pateixen un gran refredament i, en canvi, a la ciutat tots els elements que han acumulat energia en forma de calor durant el dia poden emetre aquesta calor que escalarà l'aire del seu voltant fent elevar la temperatura. Situacions que es donen normalment a l'hivern, ja que a la nostra zona durant aquests mesos acostumen a dominar les altes pressions.
Una altra cosa a tenir en compte són les inversions tèrmiques, aquest fenomen és com un tap i aleshores tot el que s'intenta refredar per baix i escalfar per dalt es queda allà i no es pot escapar per l'atmosfera.
Quan feu prediccions de temperatura i humitat a la ciutat com teniu en compte el fenomen de l'illa de calor?
És molt difícil precisar amb exactitud les temperatures en tan poc espai de diferència i es requereixen models molt precisos. Per tant, sí que s'ha estudiat que sobretot a les nits, les temperatures a Barcelona són força més altes que en poblacions com el Prat, Masnou, Badalona, etc.
És diferent l'augment de temperatures mitjanes anuals a causa del canvi climàtic a una ciutat com Barcelona respecte a les zones rurals?
En una zona rural, l'efecte d'illa de calor no existeix, aleshores com que a les ciutats és una cosa de més, doncs sempre en general tindràs un augment addicional que a les zones rurals on no experimentaran. Està clar que en termes mitjans estem parlant d'unes dècimes o mig grau més.
Quina importància tenen les grans ciutats en les illes de calor i com es podrien minimitzar els seus efectes?
Per sort, les illes de calor tenen un efecte local, en la gran majoria de llocs dominen els paisatges naturals, per tant, la contribució de les illes de calor en l'escalfament global és inapreciable...Per tal de minimitzar els efectes de les illes de calor s'estan fent estudis en algunes universitats i centres. Alguna solució fàcil seria pintar les cases i les terrasses de blanc, ja que aquest color fa rebotar els rajos de calor i no deixa que s'acumulin en els edificis, una altra solució seria plantar plantes en els terrats tot i que seria força difícil. Tot i que en el millor dels casos es podria rebaixar mig grau com a molt la temperatura.
Escolta la segona part de l'entrevista que l'Arnau Sanz li ha fet al físic Toni Barrera:
