ARRIBA L'HIVERN ASTRONÒMIC

Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2015 amb el començament de la primavera. El dia 20 de març hi haurà un eclipsi total de Sol que serà visible com a parcial des d'Espanya.

Durant l'hivern de 2014-2015, els planetes Venus i Mart seran fàcilment visibles mirant cap a l'oest després de la posta de Sol, i Saturn es veurà cap al sud-est abans de l'alba. Júpiter es veurà entrada la nit, i el 6 de febrer estarà en oposició, moment en què arribarà al seu màxim brillantor anual i sortirà per l'est en el moment en què el Sol es posi per l'oest.

Recordem que el moment en que la terra es trobarà més a prop del sol serà, aproximadament, el 3 gener.

L'inici de l'hivern

L'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en què el Sol arriba a la seva posició més austral. El dia en què això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també solstici ("Sol quiet") de hivern .En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tardi aquell en què es posa més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli , és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any. És aquesta major proximitat al Sol la causa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i per tant la durada d'aquesta estació sigui la menor.

Dates possibles d'inici de l'hivern

L'inici de l'hivern pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà en els dies 20, 22 de desembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com any tròpic ).

Durada del dia

Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, el proper dia 22 de desembre serà el dia de menor durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que l'any 2014 va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la en l'equador i sent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols.Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenomen del Sol de mitjanit , en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta del sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es posi més aviat; però no és així: això és a causa que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats. El dia en què el Sol es posa més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 gener 2015.

Distància al Sol

Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual(periheli ) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el ​​màxim acostament es donarà el pròxim dia 4 de gener de 2015, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de afeli o de major distància (6 de julhet de 2015).

Activitat solar

L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, ia la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem en el cicle solar número 24 que va començar al desembre de 2008 i va arribar al seu màxim a l'abril de 2014. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center, durant l'hivern el nombre de taques solars arribarà valors entre 58 i 83. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 poden trobar-se en Space Weather Prediction Center .

Eclipsis i fenòmens relacionats

El dia 20 de març hi haurà un eclipsi total de Sol que serà visible al nord de l'Oceà Atlàntic ia les Illes Svalbard. L'eclipsi serà visible com a parcial a Islàndia, Europa, nord d'Àfrica i nord d'Àsia.

A Espanya serà visible com a parcial, començant a veure des de les Illes Canàries per posteriorment travessar la península i Illes Balears de sud-oest a nord-est. A Santa Creu de Tenerife l'eclipsi tindrà una magnitud de 0559, l'inici de l'eclipsi es produirà a les 7h 45m, el màxim a les 8h 39m i al final a les 9h 38m (hores oficials a canàries). A Madrid l'eclipsi tindrà una magnitud de 0726, començarà a les 9h 5m, el màxim es veurà a les 10h 9m i el final de l'eclipsi es produirà a les 11h 18m (hores oficials).

Observació nocturna del cel a l'hivern

En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (22 de desembre, 20 de gener, 18 de febrer, i 20 de març), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

Lluna plena

La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 5 de gener, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes: 3 de febrer i març 5, 2014.

Visibilitat dels planetes

Venus i Mart seran els estels vespertins i Saturn el matutí, mentre que Júpiter (molt brillant) passarà de veure l'alba, a ser visible tota la nit durant el mes de febrer i acabarà l'hivern sent visible a l'alba.

Pluges de meteors

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Constel·lacions

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i l'Óssa Major; per sota, Orió.Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirià, Arturo, Vega, Capela, Rigel, Proción, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.

Observacions amb prismàtics o petits telescopis

Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il.luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca per haver lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d' Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiadesi la resta de supernova conegut com la nebulosa del Cranc ( Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

Anuari

Per a més informació sobre els fenòmens astronòmics de l'any es pot consultar el Anuari astronòmic , llibre que anualment publica l'Institut Geogràfic Nacional.

Informació proporcionada per l'Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment). S'autoritza la reproducció citant la seva procedència.