Congost de Mu (La Noguera)

Aquesta ruta ens permet conèixer un dels grans congostos de Catalunya i també un dels més desconeguts. Tret del de Mont-rebei, saturat de turisme, és l’únic del Pre-Pirineu que no el travessa una carretera i està orientat d’est a oest. Amb una geologia convulsa impressiona la tranquil·litat que si respira amb les seves manses aigües embassades. El silenci només és trencat pel crit d’algun rapinyaire que viu a les seves verticals parets.

Torna a escoltar la secció sencera amb tots els detalls obre aquesta sortida a càrrec de Jordi Carull:

Com arribar-hi: Des de Barcelona per la A-2 fins a Anglesola (sortida 504) i la C-53 fins a Balaguer. En aquest punt agafar la C-26 i la C-13 fins a Camarasa. A l’entrada al poble hi ha un aparcament.

El fet de ser una travessia complica anar-hi en vehicle propi, però portant dos cotxes podem deixar-ne un a Alòs de Balaguer i anar fins a Camarasa pel camí rural de Cubells (24 Km.)

Per tornar d’Alòs a Barcelona agafem la LV-9137 fins a Foradada i allar anar per la C-26 fins Artesa de Segre. Agafarem la C-14 fins Agramunt. Enllaçarem amb la L-303/304 fins a Cervera i la A-2 fins a Barcelona.

Sortim del aparcament i anem pujant pels carrers costeruts de Camarasa cap a la seva església parroquial dedicada a St. Antoni i seguim pujant fins a l’antiga església de Sant Miquel, romànica del segle XII i situada al peu del castell. Seguim pujant per un conjunt de xalets i agafem un corriol que ens portarà a l’ermita de St. Jordi. El corriol segueix entre camps i clapes de bosc i desemboca a la pista que, sortint de Camarasa, permet pujar amb cotxe fins a l’ermita. Seguim la pista que amb fortes llaçades ens porta fins a l’altiplà de la Serra Carbonera on hi ha l’ermita del segle XIX però amb restes molt propers que podrien ser del segle XI. Estem a 750 m. sobre el nivell del mar i a 485 m. per damunt de Camarasa. La vista és espectacular de tot el pla de Lleida i de la raconada que el riu Segre forma entre Camarasa i St. Llorenç de Montgai i que va ser escenari de la cruenta batalla del Segre al 1938. De fet, quant anàvem pujant hem pogut veure les restes del Pont Vell sobre el Segre a la sortida de Camarasa. Aquest pont medieval, fou destruït durant la batalla.

Des de l’ermita seguirem aquest altiplà en direcció nord per un camí ample que voreja alguns camps. Hi trobem a l’esquerra, el Bufador de Sant Jordi, una petita cavitat de 9 m. de recorregut i uns 4 de fondària. Seguim el camí i arribem a un coll on sembla que la muntanya s’acabi. Estem al cim d’una immensa cinglera de més de 400 m. de vertical que cau sobre l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa, embassat pel pantà de Camarasa, i el Segre, que també embassat per una presa més petita, forma el Congost de Mu.

Ens hem de decantar cap a l’esquerra per trobar un corriol que recargolant-se per les roques ens permet baixar la meitat de la cinglera fins a una cornisa per on passa una línia d’alta tensió provinent de la central del pantà. Som a la Feixa de Cinques. Anirem flanquejant cap a la dreta per la cornisa per un petit corriol molt ben traçat, que ens portarà fins una canal que fent llaçades baixarà els 200 m. que ens manquen per arribar a la llera del riu Segre. Aquí tenim varies opcions, podem anar directament a la dreta cap el pont penjat que ens porta al camí d’Alòs, però també podem anar a l’esquerra i seguir les passeres metàl·liques penjades a la paret vertical per damunt del salt del Segre i que ens porten fins a l’aiguabarreig. Val la pena fer-ho, tot i que si es te vertigen cal anar en conta. Des d’aquest punt podríem tornar a Camarasa per la pista que permet arribar-hi en cotxe des de la carretera C-147. És un bonic passeig seguint el riu Segre.

Nosaltres, però, desfarem el camí passant de nou les passeres i anant, ara, cap el pont penjat que ens portarà a la llera dreta del riu. El camí, franc i en alguns trams empedrat, comença a pujar fent llaçades per salvar un promontori que cau vertical sobre el riu. Pugem uns 150 m. i des d’aquest punt podem contemplar tota la vall amb les seves aigües verdes i tranquil·les i el pont que hem creuat. Després el camí fa una lenta baixada fins el Barranc dels Nespres, on trobem alguns conreus abandonats. De nou el riu s’encaixona i el camí salva el pas per passeres, aquest cop de ciment, fins a l’inici d’una pista que ens portarà fins a Alòs de Balaguer tot passant per l’àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella, que és com un petit oasi després del recorregut aspre del congost. Tot i que l’aigua no està tractada permet fer una bona refrescada per fer el 1,5 Km. que ens manca fins Alòs. Aquí, les aigües del Segre ja baixen braves i el paisatge s’obre tímidament.

Arribem a Alòs de Balaguer pel costat del pont de la LV-9137 que ve d’Artesa. Alòs, penjat a la muntanya sota del seu castell àrab (segle IX) és molt ric amb aigua que contrasta amb tot el voltant. La seva situació aïllada li ha permès conservar l’aire rural.

Recorregut a peu: Camarasa, St. Jordi, Aiguabarreig, Congost de Mu, Alòs de Balaguer.

Distància recorreguda: 17 Km.

Desnivell positiu: 850 m.

Desnivell negatiu: 900 m.

Temps: 6,30 h.

Dificultat: mitjana

Cal evitar els mesos forts de l’estiu i les èpoques més fredes de l’hivern.